Evolución histórica, origen y significación de la pineda litoral del delta del Llobregat.
I (siglos XVI-XIX)
Valverde, Andrés
IES Joaquim Rubió i Ors
c. Pau Claris, 4
08830-Sant Boi de Llobregat
La pineda del delta del Llobregat és una formació mixta de pi pinyer (Pinus pinea) i pi blanc (Pinus halepensis) que s'estén quasi ininterrompudament pels sorrals costaners de Castelldefels, Gavà, Viladecans i El Prat de Llobrergat. Per aquest pinar s'admet un origen artificial i la data de la seva plantació se situa entre els últims anys del segle XIX i els primers del segle XX. Malgrat tot, en aquest article s'aporta una relació d'informacions i dades històriques, les mes remotes corresponents al segle XVI i les més properes al segle XIX, que ens demostren una presència anterior. La caça, l'obtenció de combustible i fertilitzants sota diferents modalitats, el subministrament de fusta per la construcció d'estacades i finalment els avantatges sanitaris que representa la seva presència són les principals formes d'aprofitament que es constaten durant els segles XVII, XVIII i XIX. Al llarg d'aquest període, les referències a la sembra de pinyons són les úniques que en recolzen un origen artificial i expliquen la seva regeneració en diferents etapes. La possibilitat que la seva plantació o sembra es portés a terme amb la intenció de fixar les dunes per així protegir els cultius immediats s'ha de descartar per aquest període.
------------------------------------------------------------------------------
La pineda del delta del Llobregat es una formación mixta de pino piñonero (Pinus pinea) y pino carrasco (Pinus halepensis) que se extiende casi ininterrumpidamente por los arenales costeros de Castelldefels, Gavá, Viladecans y El Prat de Llobregat. Para este pinar se admite un origen artificial y se sitúa la fecha de su plantación entre los últimos años del siglo XIX y los primeros del siglo XX. Sin embargo, en este artículo se aporta una relación de noticias y datos históricos, los más lejanos correspondientes al siglo XVI, y los más próximos al XIX, que demuestran una presencia anterior. La caza, la obtención de combustible y fertilizantes bajo diferentes modalidades, el suministro de madera para construcción de estacadas y finalmente las ventajas sanitarias que representa su presencia son las principales formas de aprovechamiento que se constatan durante los siglos XVII, XVIII y XIX. Durante todo este período, las referencias a la siembra de piñones son la únicas que apoyan un origen artificial de la pineda y explican su regeneración en diferentes etapas. La posibilidad que su plantación o siembra se realizase durante este período con la intención de fijar las dunas para de esta manera proteger los cultivos immediatos debe descartarse.
The pinewoods of the Llobregat delta are a mixed formation of stone pine (Pinus pinea) and Aleppo Pine (Pinus halepensis) that spreads almost uninterruptedly along the coastal dunes of Castelldefels, Gavà, Viladecans and El Prat de Llobregat. These pinewoods are generally thought to have been planted at some point between the end of the 19 th and the beginning of the 20th centuries. However, in this article a series of new and historical data is presented which includes references dating back to the 16th century and up to the 19th century that suggest an earlier origin for these pinewoods. Hunting, the obtaining of fuel, wood and fertilizers in different ways and, finally, the health advantages are the main recorded uses from the 17th , 18th and 19th centuries. During the whole period, the only references which support the theory that the pinewoods are artificial are records of the sowing of pinenuts, a fact which would explain the regeneration of the pinewoods in different stages. The possibility that the planting or sowing of pines during this period was carried out in order to fix the dunes and thus protect agriculture should be discarded.
Article en format PDF (5151 KB)
Data de recepció: 04/12/1997
Idioma de l'article: Castellà